divendres, 19 d’abril del 2013

Miquel Desclot va a l'escola de la Prosperitat



Avui, Miquel Desclot ha anat a l’escola Prosperitat de Barcelona. Mestres, nens i  nenes de l’escola portaven uns quants dies preparant aquesta trobada, des d’endevinar com es deia l’escriptor que els visitaria fins implicar a les botigues del barri que guardaven poemes seus amb l’animalet corresponent.

Durant el matí, i a mida que anava responent a les preguntes que li feia la mainada hem pogut aprendre moltes coses tant de la persona com del fet d’escriure:

-      Per escriure poemes cal llegir i aprendre moltes poesies.

-      La millor manera de fer poemes és mirant com ho han fet altres poetes.

-      La millor hora per escriure poesia és la millor hora de cadascú.

-      La poesia és paraules amb música.

-      He guanyat alguns premis però no escric per guanyar-los. El millor premi per un escriptor és que et llegeixin.

-      Els llibres més importants de la meva obra són els que he dedicat als meus fills: Bestiolari de la Clara i Oi, Eloi?

-      La feina del poeta és fer de domador de paraules i fer que les paraules siguin emocionants.

-      Una recepta per no quedar-se en blanc a l’hora d’escriure és treballar, treballar i treballar. Asseguts en una cadira la inspiració no ve.

-      Desclot vol dir: Des= mot medieval que vol dir del, Clot= el meu barri.



El grup dels grans ha començat la seva sessió fent un homenatge a la Joana Raspall. En Miquel Desclot ha comentat que se l’estima molt i que aquest record li ha fet molta il·lusió.

A la gent menuda de l’escola els hi ha dedicat aquests rodolins:

A l’escola els esquirols

mai no estem ni estarem sols.



A l’escola els elefants

són petits més que no grans.



A la classe dels dofins

som els nedadors més fins.


I per acabar una curiositat, Miquel desclot ha comentat que el poema que agrada més als lectors de la seva obra és aquest:

El casament del llapis i la goma
Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.

En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.

Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.

Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.

2 comentaris:

  1. Quina sort, aquesta escola! Quin luxe, que en Desclot ens visités... Jo ho he intentat, a través d'aquell muntatge que fa Departamant,"Autors a les aules",i no ho he aconseguit mai.
    Mariona

    ResponElimina
  2. Hola Mariona, la veritat és que vas ser un luxe. Les mestres de l'escola em van comentar que ja feia cursos que ho demanaven, per tant no defalleixis i insisteix.

    ResponElimina