Avui, Miquel Desclot ha anat a l’escola
Prosperitat de Barcelona. Mestres, nens i
nenes de l’escola portaven uns quants dies preparant aquesta trobada,
des d’endevinar com es deia l’escriptor que els visitaria fins implicar a les
botigues del barri que guardaven poemes seus amb l’animalet corresponent.
Durant el matí, i a mida que anava responent a
les preguntes que li feia la mainada hem pogut aprendre moltes coses tant de la
persona com del fet d’escriure:
-
Per escriure poemes cal llegir i
aprendre moltes poesies.
-
La millor manera de fer poemes és
mirant com ho han fet altres poetes.
-
La millor hora per escriure poesia
és la millor hora de cadascú.
-
La poesia és paraules amb música.
-
He guanyat alguns premis però no
escric per guanyar-los. El millor premi per un escriptor és que et llegeixin.
-
Els llibres més importants de la
meva obra són els que he dedicat als meus fills: Bestiolari de la Clara i Oi,
Eloi?
-
La feina del poeta és fer de
domador de paraules i fer que les paraules siguin emocionants.
-
Una recepta per no quedar-se en
blanc a l’hora d’escriure és treballar, treballar i treballar. Asseguts en una
cadira la inspiració no ve.
-
Desclot vol dir: Des= mot medieval
que vol dir del, Clot= el meu barri.
El grup dels grans ha començat la seva sessió
fent un homenatge a la Joana Raspall. En Miquel Desclot ha comentat que se
l’estima molt i que aquest record li ha fet molta il·lusió.
A la gent menuda de l’escola els hi ha dedicat aquests rodolins:
A l’escola els esquirols
mai no estem ni estarem sols.
A l’escola els elefants
són petits més que no grans.
A la classe dels dofins
som els nedadors més fins.
I per acabar una curiositat, Miquel desclot ha comentat que el poema que agrada més als lectors de la
seva obra és aquest:
El casament del llapis i la goma
Un
llapis de dibuixar
i
una goma d’esborrar
van
voler fer un casament
que
en parlés tota la gent.
Ell
es va posar un barret
que
semblava un panellet
i
ella una sabata rosa
que
li feia molta nosa.
Ell
va dibuixar un convit
amb
xampany i gall rostit
i
ella va esborrar-ne un tros
per
poder-hi posar arròs.
En
ser l’hora de la festa
ell
va dirigir l’orquestra
i
ella va esborrar un trombó
que
li feia mitja por.
I
quan va arribar la nit
ell
era més llarg que el llit
i
va haver-lo d’estirar
com
un dia sense pa.
Ella,
amb camisa de tul,
no
hi podia posar el cul
i
va esborrar-ne la vora
per
poder-lo treure a fora.
Ell
va somiar un castell
on
el rei era igual que ell
i
ella va esborrar el palau
on
dormia el príncep blau.
