Miquel Desclot va a l'escola de la Prosperitat

Avui, Miquel Desclot ha anat a l’escola Prosperitat de Barcelona. Mestres, nens i  nenes de l’escola portaven uns quants dies preparant aquesta trobada, des d’endevinar com es deia l’escriptor que els visitaria fins implicar a les botigues del barri que guardaven poemes seus amb l’animalet corresponent.

Durant el matí, i a mida que anava responent a les preguntes que li feia la mainada hem pogut aprendre moltes coses tant de la persona com del fet d’escriure:

-      Per escriure poemes cal llegir i aprendre moltes poesies.

-      La millor manera de fer poemes és mirant com ho han fet altres poetes.

-      La millor hora per escriure poesia és la millor hora de cadascú.

-      La poesia és paraules amb música.

-      He guanyat alguns premis però no escric per guanyar-los. El millor premi per un escriptor és que et llegeixin.

-      Els llibres més importants de la meva obra són els que he dedicat als meus fills: Bestiolari de la Clara i Oi, Eloi?

-      La feina del poeta és fer de domador de paraules i fer que les paraules siguin emocionants.

-      Una recepta per no quedar-se en blanc a l’hora d’escriure és treballar, treballar i treballar. Asseguts en una cadira la inspiració no ve.

-      Desclot vol dir: Des= mot medieval que vol dir del, Clot= el meu barri.

El grup dels grans ha començat la seva sessió fent un homenatge a la Joana Raspall. En Miquel Desclot ha comentat que se l’estima molt i que aquest record li ha fet molta il·lusió.

A la gent menuda de l’escola els hi ha dedicat aquests rodolins:

A l’escola els esquirols

mai no estem ni estarem sols.

A l’escola els elefants

són petits més que no grans.

A la classe dels dofins

som els nedadors més fins.

I per acabar una curiositat, Miquel desclot ha comentat que el poema que agrada més als lectors de la seva obra és aquest:

El casament del llapis i la goma

Un llapis de dibuixar

i una goma d’esborrar

van voler fer un casament

que en parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret

que semblava un panellet

i ella una sabata rosa

que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit

amb xampany i gall rostit

i ella va esborrar-ne un tros

per poder-hi posar arròs.

En ser l’hora de la festa

ell va dirigir l’orquestra

i ella va esborrar un trombó

que li feia mitja por.

I quan va arribar la nit

ell era més llarg que el llit

i va haver-lo d’estirar

com un dia sense pa.

Ella, amb camisa de tul,

no hi podia posar el cul

i va esborrar-ne la vora

per poder-lo treure a fora.

Ell va somiar un castell

on el rei era igual que ell

i ella va esborrar el palau

on dormia el príncep blau.